Ghrelina

Infotaula de proteïnaGhrelina
Substànciapèptid i fragment proteic Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular3.243,778215 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₁₄₁H₂₃₅N₄₇O₄₁ Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
RefSeqNP_001128413, NP_001128416, NP_001128417, NP_001128418, NP_001289750, NP_001289751, NP_001289752, NP_001289753, NP_001289754, NP_057446, XP_016862101, XP_016862102 i XP_024309362 Modifica el valor a Wikidata
PDB1P7X Modifica el valor a Wikidata
Referència de la seqüència: https://www.google.cat/search?q=ghrelin&client=firefox-b-ab&dcr=0&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjZ6Luc5O3WAhXBDcAKHScuBR4Q_AUICigB&biw=1440&bih=728#imgrc=iuxlaCkjHfTaUM:
Seqüència d'aminoàcids de la ghrelina acilada
Esquema de la formació de la Ghrelina

La ghrelina (de l'arrel protoindoeuropea ghre: creixement)[1] és un pèptid de 28 aminoàcids que actua de lligand del receptor de l'hormona del creixement. El seu nom és un acrònim de l'anglès Growth-Hormone-RELeasing, fent referència a la funció per la qual va ser descoberta al 1996 gràcies a l'acció sobre el seu receptor en teixit gàstric de ratolins.

El 65% d'aquesta hormona es sintetitza a l'estómac, tot i que també es produeix en altres teixits. La ghrelina és coneguda per ser estimuladora de l'hormona del creixement (GH) i pel seu efecte orexigènic (increment de la gana).[2]

  1. Anders, Valentin. «GRELINA». [Consulta: 6 octubre 2017].
  2. «Regulación de la secreción gástrica de ghrelina, acción hormonal, control neuroendocrino y desarrollo postnatal» (en castellà). Seoane Camino, Luisa María Casanueva Freijo, Felipe, 2010. [Consulta: 15 octubre 2017].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search